Etiquetas

viernes, 24 de diciembre de 2010

FELICIS PASCUAS

Feliz Navidad Felicis Navidais Bom Natal Bo Nadal Felices Navidaes Buen Nadal Bon Nadal Bon Nadau Gabon zoriontsuak Nedeleg laouen Sretan Bozic Glaedelig Jul Vrolijk Kerstfeest Veselé Vianoce Merry Christmas Rõõmsaid Jõulupühi Hyvää Joulua Geseënde Kersfees Gëzuar Krishtlindjet З Калядамі Весела Коледа 聖誕節快樂 Maligayang Pasko Frohe Weihnachten Καλά Χριστούγεννα Selamat Hari Natal Buon Natale メリークリスマス 메리 크리스마스 Priecīgus Ziemassvētkus Linksmų Kalėdų Среќен Божиќ Selamat Hari Krismas Milied it-Tajjeb God jul کریسمس مبارک Wesołych Świąt Crăciun fericit С Рождеством Срећан Божић God Jul สุขสันต์วันคริสต์มาส Mutlu Noeller З Різдвом Nadolig Llawen לעבעדיק ניטל Vy'apave heñói Mele Kalikimaka Polit nadal Bon Pasco Mata-Ki-Te-Rang i Bonu nadale Kilisimasi Fiefia Feliz Navidad Felicis Navidais Bom Natal Bo Nadal Felices Navidaes Buen Nadal Bon Nadal Bon Nadau Gabon zoriontsuak Nedeleg laouen Sretan Bozic Glaedelig Jul Vrolijk Kerstfeest Veselé Vianoce Merry Christmas Rõõmsaid Jõulupühi Hyvää Joulua Geseënde Kersfees Gëzuar Krishtlindjet З Калядамі Весела Коледа 聖誕節快樂 Maligayang Pasko Frohe Weihnachten Καλά Χριστούγεννα Selamat Hari Natal Buon Natale メリークリスマス 메리 크리스마스 Priecīgus Ziemassvētkus Linksmų Kalėdų Среќен Божиќ Selamat Hari Krismas Milied it-Tajjeb God jul کریسمس مبارک Wesołych Świąt Crăciun fericit С Рождеством Срећан Божић God Jul สุขสันต์วันคริสต์มาส Mutlu Noeller З Різдвом Nadolig Llawen לעבעדיק ניטל Vy'apave heñói Mele Kalikimaka Polit nadal Bon Pasco Mata-Ki-Te-Rang i Bonu nadale Kilisimasi Fiefia   मेरी क्रिसमस  عيد ميلاد مجيد

jueves, 23 de diciembre de 2010

Navidá



"... Alcé el calambucu lentu lentu jasta el bordi'el pozu. Lu pusi bien jincáu. En to los mis oyíus acontinaba sonandu el cantu la garrucha y, en l'agua qu'entovía regilaba, vidi regilal al sol..
-Tengu sedi d'esta agua -iju el principinu-, dami bebel...
¡Y comprendí lu qu'había estáu buscandu!
L'aupé el calambucu pa'l su jociquinu. Se pusu a bochincheal, con los ojus cerráus. Era duci comu una fiesta. Esta agua era algu más que puru condumiu. Hubu nacencia ena caminá embaju las estrellas, n'el cantu la garrucha, n'el esjuerzu de los mis brazus. Era güena pa'l corazón, comu un regalu. Cuandu muchachinu, las lucis 'el árbul Navidá, la música la misa 'el gallu, el duzol de los sonriyiris prevocaban, asina, to esi chisporreteal de cuandu me jechaban el regalu Navidá.
-N'el tu sitiu, los jombris, -iju el prencipinu- prantan cincu mil rosas en un mesmu jardín y nu dan con lu qu'andan buscandu...
-Nu dan con ellu -respondí. -Y sin embargu, lu qu'andan buscandu, seríen escapacis de dal con ellu, en una solina rosa o en una pisquina agua...
-Craru, respondí.
Y el prencipinu añadió:
-Peru los ojus están ciegalutus. Es prejisu dil en busca con el corazón..."
(El Principito/Antoine de Saint-Exupéry)



"...Lentement je hissai le seau jusqu'à la margelle. Je l'y installai bien d'aplomb. Dans mes oreilles durait le chant de la poulie et, dans l'eau qui tremblait encore, je voyais trembler le soleil.
- J'ai soif de cette eau-là, dit le petit prince, donne-moi à boire...
Et je compris ce qu'il avait cherché !
Je soulevai le seau jusqu'à ses lèvres. Il but, les yeux fermés. C'était doux comme une fête. Cette eau était bien autre chose qu'un aliment. Elle était née de la marche sous les étoiles, du chant de la poulie, de l'effort de mes bras. Elle était bonne pour le cœur, comme un cadeau. Lorsque j'étais petit garçon, la lumière de l'arbre de Noël, la musique de la messe de minuit, la douceur des sourires faisaient ainsi tout le rayonnement du cadeau de Noël que je recevais.
- Les hommes de chez toi, dit le petit prince, cultivent cinq mille roses dans un même jardin... et ils n'y trouvent pas ce qu'ils cherchent.
- Ils ne le trouvent pas, répondis-je...
- Et cependant ce qu'ils cherchent pourrait être trouvé dans une seule rose ou un peu d'eau...
- Bien sûr, répondis-je.
Et le petit prince ajouta:
- Mais les yeux sont aveugles. Il faut chercher avec le cœur... "
(Le Petit Prince/Antoine de saint-Exupéry)

lunes, 20 de diciembre de 2010

Un no cuentu de Pascuas



  
  Ca minutu, 210.000 metrus cuadráus de bosquis tropicalis son escachináus n’el planeta Tierra, al mesmu tiempu que mus jincamus 35.000 tonelás de petróliu y son jundeás p’al cielu 12.000 tonelás de diésidu de carbonu. Ca hora 6.850.000 metrus cuadráus de tierra se güelvin desiertu, 55 presonas son envenenás y espichan el poleu pol pesticías, en tantu apaecin 60 casus de carcinoma de pelleju po-la degradación de la capa d’ozonu.
Ca cincu horas una especii ajuyi pa siempris.
Ca día 25.000 presonas arrugan el jocicu pol falta d’augua o po-la su contaminación, en cuantu las centralis nucrearis ejan 10 tonelás de residuus radiactivus y 250.000 tonelás de áceu sulfúricu cain en jorma de lluvia acea n’el hemisferiu norti.
Cuasis 1.500.000.000 millonis de gelmanus homo sapiens están esjambriáus mentris derrochamus impunimenti al su laínu.
Estu nu es un cuento de Pascuas... ya lu sé.



jueves, 16 de diciembre de 2010

Tú nu puéis mercal

Tú nu puéis mercal el vientu,
 tú nu puéis mercal el sol,
 tu nu puéis mercal la lluvia...
 ("Calle 13". Sony Music/Latin) 

lunes, 6 de diciembre de 2010

Castañus mileñus de Los Iboris

   Jaḍía una tupa tiempu que me s’apetecía vesital los castañus longevus de Las Villuercas.
Jadrá mes y picu, en metá el estrumpiciu de coloris de la otoñá, mus punimos en ruta  jacia el pueblu de Castañal d’Ibol y endi p’allí juimus agilandu jasta los arreoris ‘la chorrera ‘ Las Calabazas.
El caminu pa dil a los “castañus mileñus” (de mil añus) discurri pol un espesu bosqui de castañu y mus jue a coinciil en metá la arrepañaúra ‘el frutu. Un arcu-de-Santiagu de tonalidadis otoñalis se jincaba en los nuestrus ojus n’el pasu.
Cuandu llegamus renti ‘el castañu ‘el postueru, la su majestuosa silueta mus eslumbró vivus. Oficialmenti tieni una edá de 700 añus… peru la tradición, comu hei dichu enantis, palra de mil.
Las sus arreiḍis son descomunalis y sobresalin desagerámenti ‘el suelu… semejandu pertenecel a un cuentu ‘ jáas.
El su troncu… bestial. Jiḍi el esprimentu y púi comprobal qu’eran prejisu treḍi presonas p’arrodealu con el su abrazu.
La su capacidá de sedución era grandi. Reconozu que tardé un güen intri en dilmi de la su vera… comu arreteníu pola juerza d’un potenti imán.
PD El mi agrecimientu a Pedro po-los sus valiosus indirguis.

Agilandu...




*Photu by Antòniu


Árbul caíu



Frutu de peonía




                                                     *Photo by Antòniu

Renti 'el castañu 'el postueru




*"Chuchi renti 'el castañu"
Photo by Antònio

D'un cuentu ' jáas

Arreidis con arti



Frutu silvestri




                                                  *"Escaramuju reöndu"
                                                                     Photo by Antòniu

Cabecidragu



A'n ca los enaninus




                                                 *"Amanita Muscaria"
                                                                    Photo by Antòniu

Irreducibris n'el tiempu...



domingo, 5 de diciembre de 2010

Árbul seculal

   Jaḍi unas semaninas, comu ca añu ena otoñá, jui con Alán y Alba renti un vieju amigu: el seculal castañu   d'Aldianueva de la Vera.
Trátasi d’un ancianu ejempral que vivi ena sierra, en unus verdis pláus apedilláus Los Jorcajus… ondi pastan las vacas de Chilán.
Es entrevejiláu puel atribuyili una edá esauta peru en comparanza con algotrus castañus longevus, soi osáu de iḍil que sobripasa con crecis los cincu sigrus… ¿quiciás mileñu?
Es un ejempral empresionanti, tallúu, jorzúu, serenu y con un troncu de fabulosu perímetru (es prejisu el abrazu d’unas cuantas presonas p’abarcalu).
   Llegamus, lu miramus con prazel, mus subimos enas sus potentis ramas pa sintilu prósimu, mus jiḍimus fotus con él…
   Al dilmus, paecíamus agilal con ligereza, comu invadíus pol el miejón ‘el árbul.

Mus imus arrejadiendu...



 .

El nuestru amigu




                                                         *Photo by Antòniu
                              

Renti 'el castañu




                                                      

Con el muestru amigu




                                                       *Photo by Antòniu

N'el pláu




*"Chilán, el su perru Phelipi y las vacas"
Photo by Antòniu

A'n ca'l jenu



Jasta otru día...




                                                   *Photo by Antòniu

miércoles, 1 de diciembre de 2010

Femme arbre




                                                    *Painting by Antòniu

lunes, 29 de noviembre de 2010

Sel árbul


A veḍis truecaríe el pelleju po-la corteza d’un árbul, el pechu pol el su troncu, la sangri po-la su sabia, el jocicu po-las sus arraiḑis… el miéu al pasu’l tiempu po-la su estática libertá.
A veḑis silenciaríe jasta las palabras… tan solu vel y oyel.
Julminal las espectativas, jundeal juera l’alma l’arrogancia esistencial.
Acaricial vientu con las mis ramas, bebel lluvia, respiral sol.
Legitimal los primerus botonis en primavera y ejal juéyigas de ojas ena otoñá.
Percebil el latíu de la Mairi Tierra en silenciu… sombreal sin asperal na.
A veḑis truecaríe la corteza pol pelleju.






*Photo by Antòniu


miércoles, 17 de noviembre de 2010

Maestru árbul




   Esistin jombris y mujeris consideráus “maestrus” u “maestras”, escapacis de transmitil namas con la su presencia, a sabel: sabencia, harmonía, lú, etc.
Suelin sel presonajis con una larga esistencia sobri el su lombu, portaóris d’un jondu mensaji y si cabi renovaol… y en ocasionis guías de multitudis.
Velaquili que tamién hai seris vivus nu humanus que d’anguna manera puéin sel consideráus auténticus maestrus. Maestrus múus, qu’igualmenti palran de trascendencia con la su sola presencia.
Refiérumi a los majestuosus árbulis longevus.
Son solemnis ejempraris centenarius, mesmamenti a veḍis mileñus, que pervivin jerri que jerri p’allá ondi germinorin en lejanus tiempus pasáus.
En el su mesmu miejón, constitúin una lición premanenti del sabel sel y estal.
   Hei oyíu iḍil qu’hai un cedru enas montañas 'el Líbanu con 5.000 añus d’edá u lu qu’es lu mesmu: ¡Hubu nacencia enos emprencipius ‘ la civilización egipcia! En América, esistin secuoyas de 2.000 u 3.000 añus y cuasi 150 m. d’altitú (pol el troncu aburacáu d’anguna, agila una carretera). Hei ascucháu relatus de baobabs mileñus que son adoráus pa las Áfricas. D’igual móu, es venerá la Jiguera Mairi de la India, si cabi la más vieja ‘el planeta, escapá de cubril con la su copa a una tupa ‘ rebañus. Y el record en longevidá, paeci ostentalu un abetu de Noruega que escomencipió la su trocha vital en metá la Era Glacial, es iḍil, jaḍi 10.000 añus.
Ena Península Ibérica, habemus referencias d’un antigu castañu seculal en Las Alpujarras en cuyus aetrus moraba una familia de moriscus. En Asturies hai texus mileñus, en Girona una oliva de 2.500 añus y n’el norti d’Estremaúra castañus respajilonis con’el mileniu.
   Presonalmenti, reconozu sintil un tiraeru total jacia estus maestrus. M’ atreveríe a jablal d’un ritu n’el mi alcuentru con ellus: arrejaḑelmi renti ellus cuasi reverencialmenti, esparigilmi con las sus dimensionis, intuyil la su hestoria, atesoral el su tactu, saboreal los sus frutus, percebil el su latíu n’el abrazu… y adeprendel de la su esestencia silenciosa.
   Sí, son honorablis entidadis, tan dinas de sel almirás asina la grandi pirámidi de Keops u el Taj Mahal… tan egregius asina el mayol préncipi de préncipis… tan transcendentalis asina el mesmísimu Dalai Lama.

sábado, 30 de octubre de 2010

Dura Mairi Tierra


  
  Me levantu a las 7 h. menus cuartu de la mañana.
Mediu adormiláu, me preparu un café con lechi y dúu entri ascuchal a Alan Stivell o vel la teli. Finalmenti, pol pura inercia, venci la caja tonta.
Entri suerbu y suerbu me jincu las noticias planetarias, que pa varial nu son na alentaóras.
Aparti ‘el monotema ‘ la “crisis” (frutu d’una macroeconomía despilfarraóra, agresiva e insolidaria) y el mesmu rollu patateru de siempris de los políticus de turnu, me sorprendin algotrus acontecimientus mundialis que s’escapan ‘el control del homo sapiens.
Entri mordiscá y mordiscá de tostá, desfilan anti los mis ojus desgarraóras imágenis venías d’Indonesia. Primeru jue la inesperá y desolaóra juerza salvaji ‘el tsunami: cientus de presonas arrancás ‘el su  jergu pol gigantescas olas asesinas.
A continación, el estrumpiciu ‘el volcán Merapi. Ena pantalla, un ombri en motocicleta agila dificultosamenti pol un gruesu mantu de ceniza tósica… cuerpus asocarráus, casumbas arrasás y un paisaji pantasmal.
Es la cara bruta de la Mairi Tierra qu’arremeti violentamenti contra enocentis humanus sin previu avisu.
De siguíu llegan imágenis d’Haití, pol ciertu, el país más probi d’América: el cólera segandu vidas de nuevu (dañus colateralis al fin y al cabu de la furia de la corteza terrestri).
En un intri, m’aflora esi sentimientu de rabia y jasta ciertu puntu de nihilismu de l’adolescencia: “Si Dioh existi ¿Pol qué corciu, premiti toínu estu?”.
Aluegu arremetu contra la Tierra, comu iju que se revela: “¿Pol qué las tus guapuras y bondadis se tornan cruelis contra las tus criaturas predilectas?” (jaḍiéndusi inevitabli la enfluencia ‘el bagaji educacional antropocentrista recebíu) y nu puéu evital vela comu a un muchachinu malu qu’arrejaḍi un mecheru a la entrá d’un jolmigueru pa contemplal pol puru prazel comu s’arretuercin los desprotegíus bichinus entri la llama.
P’arrematal, me vienin recuerdus ‘el mi últimu viaji a la isla de Lanzaroti… de la belleza ‘el su paisaji volcánicu, consecuencia sin dúa anguna d’una violenta orogénesis. Recapacitu y piensu que quiciás na es de baldi… a pesal de todu.
D’anguna manera, cuandu Mairi Tierra manifiesta la su furia nu jaḍi distincionis, nu otorga privilegius al homínidu más evolucionáu… de na silvi la tecnología alcanzá ni los petrudolaris.
Percibu agora al Planeta comu un enti vivu que lati, que tieni juerza, que tamién s’espresa en ocasionis salvajimenti con efeutos secundarius indeseablis… y veu al sel humanu, chiqueninu, unu más, en igualdá de condicionis que cualisquiel sel vivu.
Y me s’antoja injustu y asurdu el “especismu” instauráu con prepotencia pol el Ombri (y la Mujel). Injustu, el arroganti y espiadáu aprovechamientu masivu de toa manifestación de vida animal y vegetal. Injustas las irreversiblis secuelas prevocás ena biodiversidá planetaria y el mesmu planeta, etc.
Sali el Sol enormimenti naranja entri la calma nébula, jaḍiendu sombras ena montaña. La su silueta me trai sosiegu.
Desenchufu con desairi la tonta caja, acabu el mi café y enantis de dilmi pa’l trebaju, pongu pol fin “Tir na Nog” d’Alan Stivell… el vieju son de la tierra de la eterna joventú.

martes, 12 de octubre de 2010

Liberté, egalité et fraternité...



Endi nuevinu, la numismática ha síu unu de los mis tiraérus favoritus.
Escomencipié a colecional monëas con apeninas sieti u ochu añus. Ena iscuela había un niñu cuyu pairi labutaba de conserji n’el Paraol de turismu (antigu castillu).
Aquel ḍagal, acuía a los recreus con una tupa ’ monëas estranjeras qu’el su pairi arrepañaba n’el “estanqui ‘ los deseus”.
P’Altoncis, yo estaba acostumbráu a la pesetina de rigol con águila emperial de banduju atiborráu de castillus, leonis, caënas, barras, incluyía apetecibli graná… ñugu sin güeyis peru con frechas… y entovía la omnipresenti y flotanti caëza reönda d’un tal Francisco Franco Bahamonde. En divisa “golosinil” (desculpas pol el palabru), vendríe a sel una borsa de pipas tamañu meyu, decena ‘ caramelinus,  piruleta grandi u biscochu rellenu ‘ chocolati.
Reconozu, qu’estéticamenti a mí la “rubia” me molaba, pol aquellu de sel l’águila el mi animal preferíu -quiciás pol almiral el su vuelu- peru lu flipaba al dil descubriendu el nuevu y variáu abanicu pecuniariu ofrecíu pol el iju ‘el conserji ’ l castillu.
Fascináu, emprecipié a cambiali los mis cromus pol monëas.
Yo, fantaseaba con los llamativus diseñus acuñáus po-las diversas fábricas de monëa y timbri. ¡Esestían otrus idiomas!: “One dollar, one pound, um escudo d’ouro... Polska, Österreich, Republique Française… Liberté, Egalité et Fraternité…”
   Pol ciertu lu de Republique Française (más tardi sabí que nu se prenunciaba francaise sinu fransese) y lu de Liberté, Egalité et Fraternité… me queaba prendiítu. Güenu, la verdá es que a mí la Francia ya me diba tirandu: el esotismu de las amigas francesas de las ijas d’emigrantis qu’acuían en veranu con los sus cabellus colol oru y precoci coqueteu prepotenti; el idioma francés eleganti y enigmáticu; la Torri Eiffel y el Arcu ‘el Triunfu, etc.
Sí, la monëa d’un francu con la emblemática fegura de la dama con gorru revolucionariu jundeandu simientis en un campu con sol punienti, me punía (numismáticamenti palrandu)… especialmenti el su lema.
En efeutu, aquellu de Libertá, Igualdá y Fraternidá, a pesal de las mis “limitás” entendeéras, me paecía grandiosu. Lu de sel libris, igualis y gelmanus, sonaba perfeutu.
Dispuesinu m’emprecipiorin a seucil las monëas antiguas y particularmenti las romanas. Esu d’apalpal con las mis manus un esidáu e ilegibli sesterciu (regateáu ena Praza de Cascorru) que sin dúa anguna hubu apalpáu un sel humanu jaḍía dos mil añus, me paecía mágicu.
   Pasorin los añus.
N’el jondu creu sel el mesmu muchachinu que truecaba estampinas pol monëas peru con pelaúra d’adultu pol juera… y pol que nu iḍilu, con ciertu bagaji esistencial.
¿Al tentu ‘ la Francia?... por qué negalu, una mijirrinina defraudáu. Una mijirrinina defraudáu con la Francia y si soi sinceru, con’el mundu enteru (perdonái el masimalismu). Me refieru a esi mundu derrochaol, belicosu, insolidariu y escachinaol de la biodiversidá.
El ésodu po-la juerza, de ciudadanas y ciudadanus gitanus decretáu pol Sarkozi es la punta ‘el Iceberg d’un Ocidenti no tan libri, pocu igual y pocu fraternal.
Mus dirán qu’el lema agora es velaili: “Liberté, Egalité, Fraternité et Responsabilité”… peru toínu es mentira… una grandi mentira.

domingo, 3 de octubre de 2010

Lanzaroti

   Jaḍi pocu hei díu de viaji a la isla de Lanzaroti con Alán y Alba. Sin dúa anguna, hei de reconocel qu’a la hora de descogel el sitiu de destinu jue determinanti la su atractiva oferta de “material pictóricu telúricu”.
Lanzaroti, es una gelmosísima isla volcánica a tupil de contrastis, ondi se puéi “mascal” planeta.
En esta ocasión prejerimus rejuyil las rutas turísticas de costumbri y perdelmus pol el territoriu.
Toínus los días jaḍíamus ascensionis a angunus de los numerosus y variáus conus volcánicus –angunas atrevías- ondi aparti de puel disfrutal de la su belleza, arrecogíamus muestras de lava solidificá de variás tonalidadis y testuras: el Volcán Tao, con’el su vientu y los sus campos de cultivus prateáus; el Volcán Corona, con la su intrépida subía y espectaculal crátil; la Montaña Colorá, con las sus perigrosas jiendas n’el caminu y finísima arena dorá… y algotrus, que musotrus bautizamus: el Volcán Oasis, con la gigantesca palmera y las jigueras asilvestrás de suculentus jigus, en los sus aentrus; el coloraínu Volcán Luna-Colorá con las sus estructuras circularis de decadentis cultivus, en lu jondu ‘el crátil; el eleganti y multicolol Volcán Montaña de Pieiras; los asombrosus Volcanis Lingua de Lava…
Pol otru láu, tamién juorin memorablis las horas pasás apaciblementi arrepañandu cristalinus d’olivinu erosionáus po-la mar n’el Golfo o ena cala de la Montaña Bermeja... cálida arena negra renti Los Jerviérus… arena d’oru n’El papagayu y Puertu ‘el Carmin… tierra calicia en los acantiláus de las cuevas de los guanchis, etc.
Al dilmus de la isla, jui envadíu pol ciertu sentimientu de… ¿tiraeru?... pol to lu vivíu.
Agora, de nuevu ena península, n’el mi tallel de pintura, acariciu los cristalinus de variáus tonus verdosus y acarameláus, las diversas arenas con los sus suculentus tactus, las pieirinas volcánicas lu mesmu qu’asteroidis en chiqueninu… y arrecuerdu los momentus, lu percebíu y sintíu, la insuperabli compaña… y nuevamenti sientu el latíu de la isla con los vestigius de la su abrupta orogénesis, el latíu de la Mairi Tierra… el mi latíu.
La creatividá está velaquila sirvía en bandeja.
Agraecíu, Lanzaroti.

Océanu

Volcán Mancha blanca

Volcán Isla

Lengua de lava giganti

Fotu en ruta

Camellus y Tierra

Enrique, camelleru

Camélidu

Ascendiendu

Coloris volcánicus

Flora volcánica

Cultivus renti volcán

Volcán Luna-Colorá

Frol volcánica

Flora volcánica

Volcán Corona

N'el crátir 'el volcán Corona

miércoles, 22 de septiembre de 2010

miércoles, 11 de agosto de 2010

Welcome to Natural Television



                                                 *Photo by Antòniu

Adictu a TV Natural

   
   Saboreu las delicias de la Mairi Tierra mentris me jincu n’el almuerzu un pratu de prísigus frescus con bananas y contemplu la “TV natural” endi la mi ventana… sintiéndumi sin dúa privilegiáu.
Namas puéu sintonizal en esti receptol un únicu canal peru esu sí, en vivu y direutu: Canal Montaña.
Reconozu qu’es lu mesmu de continu: el bosqui de robris y castañus cuasis metiéndusi po-la pantalla ‘el televisol (la ventana), las praéras a lu largu, el caminu y en lu altu, las cumbris -a veḍis picúas- a las cualas musotrus las habemus poníu nombris pola curiosidá de las sus formas y peculiaridadis (picu Rinoceronti sin cuernu, picu Mamut, montaña de Cuarzu, etc.). Peru a iḍil verdá nu siempri es lu mesmu, ca momentu es distintu, pus hai vida: un pajarinu jaḍiendu el su ñíu, vacas trasumantis que subin pa la sierra, una maná de cabras montesas qu’ajuyin de los rigoris ‘el hivielnu y abajan, luḍi un sol espléndidu, una espectaculal tormenta eja el ecu de los sus troníus po-los vallis, la otoñá da pincelás multicoloris, nieva con juerza, la nébula debuja fiordus… y los mil ruíus… u el silenciu.
Nu hai espacius publicitarius ni programas “nu aptus”… y en efeutu, siempri de baldi.
Anochi, me s’ocurrió punel un ratinu la TV artificial (caja tonta) mentris cenaba y…
las imágenes que púi dinguelal en apeninas unus minutus juerun desolaóras:
Genti en Moscú, con mascarinas n’el jocicu ajuyendu de la densa bruma ‘el jumu los incendius qu’arrasan Rusia con la seca, decenas de muertus en los mesmus; milentas presonas ajogás y millonis sin jogal enas lluvias torrencialis de Paquistán e India, Madame Obama y toa la parafernalia ‘el su sèquitu, vesitandu la praza ‘ torus de Ronda con gastus millonarius en seguridá; mujeris en Irán, sistematicamenti jumillás… Uf!
Ejáimi enchufalmi a la teli natural!... Nu emporta ondi, nu emporta cuandu.
Agraecíu.

lunes, 9 de agosto de 2010

Bóvidu y Montaña



                                                    *Photo by Antòniu