Etiquetas

miércoles, 2 de marzo de 2011

Alquimia esistencial...


   La busca de la plenitú esistencial, pasa, enantis de na, po-la integración con el mediu que mus dio la vida y que mus haberá d’acogel n’el su senu. Pasa po-l’asimilación de l’alma de la Mairi Tierra, pol el mimetismu n’el miejón, con la Naturaleza (n’el su  más ampliu sintíu).
Nu emporta ni el lugal ni el momentu, lu qu’emporta es sintilsl parti integranti ‘el Planeta… sintilsi un eslabón más ‘el ecosistema y gozal d’esi status. Compartil, disfrutal de la espresión de toínu lu vivu amás de los fenómenus naturalis: de ca sel humanu, de c'animal, de ca pranta, de ca gota ‘ lluvia, de ca copu ‘ nievi… de ca cuerpu inerti tamién.
Y sabelsi pereceéru, pereceéra, po-lo menus n’el planu físicu… entendelu y aceutalu con dinidá. Compartil el devenil de to los gelmanus y gelmanas animalis y prantas. Almiral ca rayu ‘sol que mus alumbra y desapaeci jasta que vieni algotru, de ca fasi de luna que da pasu a algotra... adeprendiendu.
Pol otra parti, el verdaeru viaji de la esestencia es el viaji de drentru … siempri, comu no, en concordancia íntima con'el Hábitat.
Es prejisu sintil, sintil po’ncima de todu, sintil el latíu de todu en to momentu, sintil los propius latíus. Es prejisu acogel la energía ‘el planeta en toínu cuantu aconteci. Es prejisu prantalsi elantri ‘el horizonti ca mañana y dali gracias al Pairi Sol pol habel nacencia. Velu escuendelsi a l’atardecía… y iḍili: ¡Hei, velaquili estoi yo!
Es prejisu vel surgil la cúpula celesti preñá d’estrellas, po-la nochi. Alimentalsi de la grandiosidá ‘el Universu, al cualu pertenecemus en cuerpu y alma.
Y amal, sin más.
*Photo by Antòniu

No hay comentarios:

Publicar un comentario