Etiquetas

sábado, 21 de junio de 2014

VERAPRIMAVIELNU

   Jaḍi unus diínas juími en ruta po-la Montaña.
Emprecipié a dil subiendu y mijina a mijina juími aentrandu n’el mundu de las alturas.
Velallíli, de nuevu me di de jocicus cona Primavera que paeci nu resinalsi a dilsi y ajuyi pa lu más altu…
Mentris n’el valli las floris van dandu pasu a las semientis, n’aquel sitiu, asemejaba habelsi arreteníu el tiempu: una mar amarilla de piornus floríus, tomillu en metá to’l su jervieru, abejas a revosal de polin… y al jondu, en lo más altu, los picus entovía con nievi (al Hivielnu tamién le cuesta salil en juitiva).
En cuasi na d’espaciu, pol mé la diferencia d’altura, púi sentil tres estacionis.  Namas púi jechal en falta al Otoñu.
Hoi, arrecordandu, me vieni un palabru: !Veraprimavielnu¡... al fin y al cabu toínu agila p’lantri, peru al mesmu tiempu toínu crea ñúu y eja juélliga.
Sentáu en un canchu de granitu, miraba p’al mi arreol saboreandu las delicias d’esti planeta. Me sentía comu si arrematara d’habelmi ajocicáu pa él … de pura belleḍa. Y me se vinun los palabrus ‘el prencipinu, cuandu llegó al planeta Tierra endi el su asteroidi B612 y jiḍu una subía a una alta montaña: “D’une montagne haute comme celle-ci, se dit-il donc, j’apercevrai d’un coup tous les hommes…”  Mais il n’aperçut rien que des aiguilles de roc bien aguisées. (“Le petit prince”. cap XIX)
Me cuestaba atopal el justu intri y el arrempuji prejisu, pa dil jarreandu nuevamenti p’ambaju.    





photo by Antòniu









photo by Antòniu

"Le petit prince"